Propietats textuals

L’adequació

És l’adaptació del text a la situació comunicativa.

Tema (general o específic)
Canal (oral o escrit)
Propòsit o objectiu de l’emissor (text descriptiu, narratiu, expositiu, argumentatiu, instructiu, predictiu...)
Tipus de relació entre l’emissor i el destinatari (tractament de tu o de vostè)
Disposició del text en el paper (només per a l’escrit)

La coherència

Diem que un text té coherència si presenta una informació ajustada (diu tot el que cal: no hi falta res del que és essencial i no s’entreté en qüestions irrellevants) i ho fa de manera ordenada i clara. Perquè el contingut d’un text tingui coherència, ha de complir aquestes regles:

La informació del text ha d’anar avançant de manera lògica i entenedora d’acord amb les exigències del tema i del tipus de text.
Les diverses idees exposades en el text han de ser compatibles: no podem afirmar una cosa i alhora negar-la.
Totes les informacions del text han de tenir relació amb el tema general de què tracta.

La cohesió

La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d’assegurar la interpretació de cada frase en relació amb les altres i, en definitiva, d’assegurar la comprensió del significat global del text.

Signes de puntuació
Pronoms, preposicions i conjuncions
Sinònims, hiperònims
Verbs, determinants, adverbis
Ordre dels elements en la frase

RÚBRICA d’AVALUACIÓ d’un TEXT ESCRIT

	A Excel·lent	A Notable	A Satisfactori	No Assolit
Presentació	Du nom de l’alumne, data i títol. Respecta marges. La lletra és clara i llegible.	No du nom de l’alumne, data o títol. Respecta marges. La lletra és clara i llegible	No du nom de l’alumne, data o títol. Respecta marges. La lletra és llegible.	No du nom de l’alumne, data ni títol. No respecta marges. La lletra és difícil de llegir.
Coherència	El text s’adapta a allò que es demana. El tema es va seguint al llarg de tots els paràgrafs. No n’hi ha contradiccions entre les idees del text. La conclusió és adequada a les idees exposades.	El text s’adapta a allò que es demana. El tema es respecta però algunes idees no tenen una relació clara amb la principal. La conclusió s’adequa al conjunt de les idees exposades.	El text s’adapta en general a allò que es demana. El tema s’arriba a entendre però n’hi han idees contradictòries entre elles La conclusió pot no ser adequada al conjunt de les idees exposades.	El text no s’adapta a allò que es demana. No queda clar el tema del que es parla. Algunes idees són contradictòries entre elles i amb la principal. La conclusió no s’adequa al conjunt de les idees exposades.
Cohesió	L’alumne utilitza adequadament tots els recursos lingüístics apropiats per entendre les relacions entre les idees del text i el pas d’unes a altres: Concordança gramatical, preposicions, conjuncions, connectors...	L‘alumne utilitza adequadament prou dels recursos lingüístics apropiats per entendre les relacions entre les idees del text, però és una mica reiteratiu en l’ús d’alguns i li falta varietat.	L’alumne utilitza pocs recursos lingüístics per a expressar les relacions entre les idees del text.	L’alumne no utilitza, o ho fa inadequadament, els recursos lingüístics per a expressar les relacions entre les idees del text.
Ortografia	L’alumne utilitza adequadament les majúscules. Fa un ús adequat de les lletres b, v, g, j, ll, y , mb. nv, h, c, z, s... Fa un ús adequat de les regles d’accentuació. Utilitza comes i punts i comes en enumeracions i per a separar oracions quan correspon. Utilitza punts seguits, aparts i final.	L’alumne utilitza adequadament la majoria de les regles apuntades però té alguns problemes amb l’accentuació i potser amb les comes.	L’alumne té un domini relatiu de les regles d’ortografia i comet errors que en bona part són deguts a la manca d’atenció.	L’alumne desconeix les regles d’ortografia i les fa servir de manera totalment aleatòria.