LES CLASSES DE PARAULES
Les paraules es classifiquen segons la funció que fan dins de l’oració (gens senzillés l’atribut de l’oració de la bafarada), segons el significat (senzill significa que costa poc de resoldre) i segons les variacions en gènere, nombre, aspecte, temps, etc. (senzill és masculí singular).
Les classes de paraules o categories lèxiques es poden dividir en dos grans grups: variables, si canvien de gènere, nombre, temps, mode o persona, i invariables, si no admeten canvis en la forma.
EL SUBSTANTIU / El gènere
Els substantius poden ser de gènere masculí o femení: el llibre, la llibreta.
El femení se sol formar afegint sufixos al masculí (professor/professora, alcalde/alcaldessa, actor/ actriu, cosí/cosina, gall/ gallina, biòleg/ biòloga)
Tanmateix hi ha casos particulars:
- Substantius femenins amb arrel diferent del masculí: cavall / egua,home / dona.
- Substantius masculins fets a partir del femení: abella / abellot,bruixa / bruixot.
- Substantius epicens, amb una única forma: formiga, víctima.
- Substantius amb significat diferent segons el gènere: el clau/la clau,el fi / la fi.
Fixeu-vos en el gènere dels mots següents:
- masculí: avantatge, costum, compte, dubte, senyal, titella, espinacs, estratagema, deute, corrent, front.
- femení: anàlisi, marató, dent, disfressa, síndrome, suor, estrena, olor, postres, icona, aroma, resplendor.
- EL SUBSTANTIU/ El nombre
-
Els substantius també tenen nombre i es classifiquen en singulars i plurals.
Un substantiu és singular quan designa un sol ésser animat o una sola cosa i plural quan denota més d’un element.
El plural dels substantius es forma generalment afegint -s, -es, -os, -ns al singular, però hi ha alguns casos particulars:
- Substantius invariables. Tenen la mateixa forma: la càries/les càries.
- Substantius defectius. Només tenen forma de plural: les tisores, les postres.
- Els tipus de substantius
- Els substantius es classifiquen en comuns, quan tenen un significat específic i fan referència a classes d’elements (llac, arbre, ànec, tristor), i en propis, quan designen una persona o un lloc concret (Lluís, Tàrrega, Rovira, Montsant, Llobregat).
- Els comuns es poden dividir en:
- - concrets: designen entitats del mon rea ( gat, llibre).
- - abstractes: designen conceptes no materials, no percebuts pels sentits (alegria, por).
- - comptables: designen entitats que es poden numerar (taula, bolígraf).
- - no comptables: no es quantifiquen de manera individual (arròs, aigua).
- - individuals: designen una única entitat (gos, persona)
- - col·lectius: designen un conjunt, tot i que s'usen en plural (exèrcit, ramat).
- ACTIVITATS
- 1. Canvia el gènere dels mots següents:
- mestra ~ comte ~ modista ~ déu ~ gos ~ sogra ~ marit ~ perruquer
monja ~ jueu ~ perdiu ~ odontòleg ~ lleó ~ esposa ~ analista ~ cunyat
2. Escriu una oració per a cada parella de mots en què quedi clar el significat diferenciat:
- a/ el pols / la pols
- b/ el salut / la salut
- c/ el terra / la terra
- d/ el pudor / la pudor
3. Localitza el substantiu que no pertany a cada grup. Digues de quin tipus és i substitueix-lo per un altre.
- Abstractes: idea, imaginació, incertesa, ull, dignitat
- Col·lectius: professorat, soldat, eixam, tropa, bosc
- No comptables: fusta, sal, herba, arena, son, escala, por
-
4. Escriu en femení i plural els adjectius següents parant atenció especial als canvis ortogràfics:
llarg ~ audaç ~ ambigu ~ anual ~ blau ~ groc ~ següent ~ nul ~ ros
- Categories gramaticals. Definicions i activitats
Quadre categories gramaticals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada