FINALITAT. Transmetre uns coneixements determinats en un entorn acadèmic o divulgatiu i també especialitzat; sol presentar-se en combinació amb altres tipus de textos: descriptius, instructius i argumentatius.
ON ES TROBEN? Tractats científics; llibres de text; exposicions (classes, conferències); temes teòrics; guies turístiques; treballs monogràfics; tríptics informatius; definicions; articles periodístics; exàmens; enciclopèdies...
CARACTERÍSTIQUES
-oOo-
Alguns connectors textuals més...
Ordre cronològic: en aquest moment, d’aquí poca estona, poc després, a continuació, tot seguit, a l’endemà, més tard ...
Ordre espacial: en primer pla, al fons, a la dreta, més enllà, al centre, a la part superior, per sobre de ....
Addició: i, a més, també, així mateix, tanmateix, a l’ensems, més encara, apart, a sobre ...
Afirmació: si, por descomptat, de veritat, clar, cert, evident, d’acord, sens dubte, segur ...
Aprovació: bé, val, d’acord ...
Assentiment: clar, en efecte, por descomptat...
Atenuació: en tot cas, en certa mesura, en certa manera ...
Autocorrecció: més ben dit, sigui, vull dir, és a dir...
Causalitat: perquè, doncs, donat que, atès, atès que, per això...
Tancament discursiu: a la fi, per fi, per últim, això és tot, res més...
Començament discursiu: bé, home, doncs...
Concessió: encara que, malgrat que, per més què, no obstant, amb tot...
Conclusió: en conclusió, concluint, en conseqüència conseqüentment, a la fi...
Condició: a condició de que, en el cas de que ...
Conseqüència: per tant, consegüentment, en conseqüència, així doncs, en definitiva, de manera que, total ...
Continuació: d’altra banda, ara bé, de la mateixa manera, a més ...
Digressió: per cert, a propòsit (de),a tot això ...
Exemplificació: per exemple, així, tal com ...
Enumeració: en primer lloc, per últim, por última, per fi ...
Explicació: és a dir, a sigui, això és, a saber, en altres paraules...
Intensificació: és més, més encara, màxim ...
Finalitat: per a que, a fi de que, amb la finalitat de ...
Matisació: més ben dit, bé, vejam...
Negació: no, en absolut, ni parlar-ne, tampoc....
Oposició: pel contrari, en canvi, tanmateix...
Precisió: en realitat, en rigor, amb propietat ...
Restricció: excepte, llevat que, en tot cas, al menys, però ...
Resum: en resum, resumint, en una paraula, en poques paraules ...
Tematització: quant, pel que es refereix, pel que fa, al respecte, a propòsit...
Transició: d’altra banda, en altre ordre de coses...
Característiques textuals i estructura dels textos expositius
En general, l'estructura pròpia d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres parts introducció, desenvolupament i conclusió.
ACTIVITATS
Llegeix aquests textos i digues quin tipus de superestructura o unitat bàsica dels textos expositius s'hi ha utilitzat. Recorda que les cinc possibilitats d'estructura bàsica són: la comparació, la resposta, la causalitat, la descripció i la seqüència (enumeració o col·lecció).
a
Vegetació dels sòls salins
La proximitat del mar fa impossible la vida de la major part de!s vegetals de l'interior, i això és degut a l'excessiva salinitat de l'ambient. És per això que en aquests indrets només s'hi fan una sèrie de vegeta!s molt especialitzats que presenten una fisiologia pròpia adaptada a aquests ambients. Normalment hi predominen els vegetals de fulles suculentes i carnoses, com ara el plantatge crassifoli (Piantago crassiíolia), les cirialeres o salicòrnies (Salicornia Herbacea, Arthocnemem fructicosurn), la salacona (Halimione portu1acoides), etc.
A. BATLLE, «Els aiguamo!ls de l'Empordà», dins Avui (fragment)
b
Louis Pasteur
Pasteur va començar les seves investigacions estudiant dues substàncies químiques: l'àcid tartàric i l'àcid racèmic. Aquestes substàncies semblaven idèntiques en tot, menys en una cosa: l'àcid tartàric exercia un efecte estrany sobre determinats tipus de llum; semblava com si la desviés, mentre que l'àcid racèmic no tenia aquest efecte.
Els amics de Pasteur se'n reien i li deien que no valia la pena amoïnar-se per una fotesa com aquella. Però a Pasteur no li semblava cap fotesa: va obtenir cristalls de tots dos àcids i els examinà al microscopi. Els Cristalls de l'àcid tartàric eren tots iguals, mentre que els de l'àcid racèmic eren de dues menes. Uns s'assemblaven als cristalls de l'àcid tartàric, els de l'altra mena eren imatges reflectides del primer. (Era com mirar un pilot de guants, uns de la mà dreta i els altres de l'esquerra.)
ASIMOV, Moments estel·lars de la ciència (fragment)
c
De les paraules a la impremta
EI procés que Gutenberg va fer servir per imprimir els seus llibres s'anomena tipografia. En aquest procés la superfície dels tipus i les il.lustracions són entintades I aplicades a pressió damunt de cada full de paper. Per fer el tipus d'un llibre s'agafava cada lletra separadament i s'arrenglerava en el componedor, una safata que podia contenir unes quantes línies de tipus. La persona que feia la composició tipogràfica era el caixista. Cada línia s'espaiava i era ajustada per adaptar-se a la pàgina que s'havia d'imprimir.
Quan el componedor era ple, les línies de tipus eren traslladades a una safata més grossa anomenada galera. Les galeres tenien diverses pàgines de tipus en una columna llarga. EI caixista havia d'espaiar les línies mitjançant làmines de metall, anomenades interlínies. Aquestes no quedaven impreses perquè eren més baixes que els tipus. Els tipus de galera s'entintaven i se'n feia una còpia en un full de paper. La còpia, anomenada prova o galerada, es feia servir per veure si hi havia equivocacions.
Un cop el tipus era correcte, es dividia en pàgines i aquestes s'arrengleraven en un marc metàl·lic anomenat caixa. Si havien d'anar ¡il·lustracions al llibre, s'imprimien en planxes col·locades a la dreta de la caixa. Llavors el tipus es tractava en la caixa amb trossos de fusta i de metall de manera que no caigués cap peça. De tot això, se'n deia forma.
Durant cinc segles la tipografia va ser gairebé l'únic mètode d'impressió.
S. Serrano. Llenguatge i comunicació
d
E/s altiplans de Manresa
Així, el terme de Manresa, de manera semblant a la resta de la comarca, es caracteritza per mostrar una successió d'altiplans, entre els quals cal destacar el de Cal Gravat, situat entre el Cardener i el Llobregat, que assoleix una alçada de 382 m i que s'aixeca sobre materials marins. També cal fer esment de l'altiplà de Collbaix, fronterer amb els termes de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, que ateny 546 m d'altitud i és separador de les rieres de Fonollosa i de Rajadell i el riu Cardener.
F. JUNYENT, Manresa. Guia de la ciutat
e
Les llengües del món
Com que la llengua és tan important en la vida humana, les diferències de llengua poden ser una barrera entre la gent difícil de travessar És difícil ser amics d'altra gent si no entenem el que diuen.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es reuneix a Nova York. Representants de tots els països del món es reuneixen per parlar dels problemes que ens afecten a tots i per intentar ajudar governs diferents a entendre's més bé. Per tal que puguin entendre el que es diu, cada representant pot escoltar pels auriculars les traduccions que els intèrprets fan mentre l'emissor enraona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada